Dóna’ns una lliçó
Emma Riverola a El Periódico de divendres, 5 de novembre del 2010
Has passat la teva infància en un centre tutelat de menors. Van dir que els teus pares no eren bons per a tu, però no en van arribar mai uns altres de millors. Has format una família amb altres com tu. I t’has alimentat d’abraçades que vénen i van. Ara compleixes 18 anys i sortiràs al món.
Els carrers seran plens de travetes, però tu ja saps què és caure. Et diran que tot està molt malament, que no hi ha futur per als joves, que el teu currículum està en blanc i que l’atur és la teva pròxima casella. Però ells no saben que tu ets més fort que Frank de la jungla. Perquè tu, que vas néixer entre xeringues, que els daus no t’han somrigut mai i que per Nadal sempre rebies joguines usades, tu has hagut de guanyar-te fins i tot els petons.
Ara és hora de posar-se a caminar. Que l’asfalt es rendeixi als teus passos, i el cel, als teus somnis. Riu-te’n dels que es lamenten asseguts en un banc. Salta sobre la resignació i dóna-li una puntada de peu al pessimisme. Fascina els que es creuen savis amb els teus trucs de màgia i enamora una deessa amb el teu somriure de gat amb set vides. Que se sàpiga què val la teva ànima vestida amb roba de mercat i d’ofertes 3×2. Enlluerna’ns amb aquesta mirada que va aprendre a estimar els que no van saber estimar-te. I canta’ns la rumbeta que repeties quan et venien ganes de plorar.
Obre les portes i surt al carrer. Menja’t el present. Atrapa el futur. I dóna’ns una lliçó.